Junts per Berga lidera una ofensiva institucional perquè la ciutat no quedi exclosa del nou Pla de Barris

La moció impulsada per Junts obté el suport majoritari del Ple i reclama a la Generalitat una excepció per a Berga davant uns criteris que consideren injustos per a les capitals mitjanes.

El Ple de l’Ajuntament de Berga ha donat suport majoritari a la moció presentada per Junts per Berga per reclamar a la Generalitat de Catalunya que rectifiqui els criteris de la segona convocatòria del Pla de Barris i Viles i permeti que la capital del Berguedà pugui competir en igualtat de condicions amb la resta de capitals de comarca.

La iniciativa neix després que el Govern català anunciés l’ampliació de la convocatòria fins als 400 milions d’euros, fruit d’un acord entre PSC i ERC. Tot i que l’increment econòmic és important, Junts denuncia que els 200 milions addicionals es reserven prioritàriament a capitals de comarca de menys de 15.000 habitants i a municipis de menys de 5.000 habitants, deixant Berga fora d’aquest tracte preferent.

Per al grup municipal juntaire, aquesta decisió genera una situació de clara desigualtat. Berga ja va quedar fora de la primera convocatòria mentre que capitals properes com Solsona, Vic, Manresa o la Seu d’Urgell sí que van resultar beneficiàries. Ara, amb les noves condicions, capitals com Puigcerdà, Ripoll, Moià o Prats de Lluçanès disposaran d’un avantatge competitiu addicional a l’hora d’accedir als recursos.

Segons defensa Junts per Berga, la ciutat es troba atrapada en una situació paradoxal: massa gran per ser considerada un municipi petit i massa petita per competir amb les grans ciutats, fet que l’acaba convertint en una de les grans perjudicades dels criteris establerts per la Generalitat.

“La realitat de Berga no encaixa en aquests criteris rígids i burocràtics”, exposa la moció aprovada. El text sosté que les capitals mitjanes de l’interior necessiten eines específiques per afrontar reptes com el despoblament, l’envelliment, la rehabilitació urbana o la dinamització econòmica, i reclama que el Govern català tingui en compte aquesta realitat.