Sempre he defensat que la ciutat l’has d’estimar sempre: quan ets al govern i encara més quan ets a l’oposició. L’ordre de prioritats és clar: primer, sempre, Berga. Per això tenim rumb i alternativa al cansament actual.
Arribats a aquest final de curs polític, la sensació és preocupant. No és una qüestió de desacords, que són normals, sinó de la quantitat de temes que continuen encallats malgrat existir consensos amplis. Massa expedients al calaix i massa oportunitats perdudes.
La situació es veu en molts àmbits. El conveni de l’estació d’autobusos continua sense resoldre’s i la parada provisional segueix pendent de què passarà. El bus urbà perd viatgers respecte al 2025 i no hi ha cap pla per revertir-ho. També esperen a la banqueta la substitució de la goma del pavelló vell, la redacció de la nova concessió del Tossalet i el nou camp de futbol 7.
La paràlisi també és evident en seguretat: la moció contra les ocupacions aprovada pel Ple no s’ha desplegat. No hi ha protocol d’actuació ni avenços en l’autorització de pistoles tàser per a la Policia Local. En transparència, tampoc s’ha treballat per recuperar l’Infoparticipa o el Segell AOC.
Els compromisos sobre aparcament tampoc avancen. Continuen pendents les places de taxi a l’Hospital, al CAP i als entorns escolars, i no hi ha novetats sobre la zona verda al Barri Vell.
En comerç i promoció econòmica, el govern rebutja la moratòria comercial, però tampoc presenta alternatives. La taula de treball compromesa no s’ha convocat i el model de fires continua aturat quan la Fira de Santa Tecla ja és a tocar.
També continuen pendents actuacions de manteniment urbà, com externalitzar el muntatge d’escenaris per alliberar la brigada municipal i permetre que es dediqui a reparar voreres, millorar l’enllumenat, mantenir l’espai públic i atendre incidències del dia a dia. També falta impulsar ajuts per privats per tal de renovar façanes.
I si mirem els grans expedients de ciutat, la situació preocupa més. Queralt continua encallat judicialment, el contracte de l’aigua segueix caducat i la comissió corresponent encara no s’ha convocat. Tot plegat, amb una baixa execució pressupostària crònica.
La conclusió és clara: Berga té avui un govern cansat. Acumula retards, deixa passar oportunitats i no transforma compromisos en resultats. Quan un govern perd iniciativa, qui ho paga és la ciutat. Humilment, des del grup municipal de Junts per Berga hi hem posat propostes i pactes. Berga necessita nova energia per resoldre els deures pendents i per dibuixar un projecte sòlid de ciutat pel futur. Per part nostra, no quedarà.