Berga necessita, amb urgència, repensar el seu model de fires i campanyes comercials. No es tracta només de mantenir tradicions o omplir caps de setmana del calendari: es tracta de definir un projecte clar que generi identitat, activitat econòmica i valor afegit. Sense això, tot es converteix en inèrcia, i la ciutat va perdent pistonada i capacitat d’atracció.
El cas de la Fira de Maig és paradigmàtic. Des de l’inici d’aquesta legislatura s’ha reformulat fins a tres vegades, però sense encert ni direcció. L’any 2024 es va plantejar com una fira multisectorial amb empreses, entitats i institucions, però a la pràctica va quedar reduïda a una mostra d’entitats. El 2025 es va virar cap al turisme actiu sostenible i el comerç local, amb artesania, tallers de natura i activitats familiars que no acabaven de connectar amb cap relat sòlid. I aquest 2026 s’ha consolidat com un aparador d’entitats locals, amb protagonisme d’activitats esportives, culturals i del món del lleure, però sense generar un impacte econòmic rellevant.
Dit això, cal posar en valor la tasca de totes les entitats que, any rere any, hi participen i fan possible que la fira tingui contingut i vida. Sense el seu esforç, compromís i voluntat de sumar, no hi hauria expositors ni oferta. El teixit associatiu de Berga sempre hi és i sosté moltes iniciatives de ciutat. Precisament per això, és imprescindible que l’Ajuntament estigui a l’alçada i defineixi un model clar que doni sentit a aquest esforç col·lectiu.
Els tres intents tenen un element comú: la manca de rumb. No hi ha una estratègia de promoció econòmica, ni un element tractor, ni una proposta diferenciada. Així, cada any, en lloc d’avançar, s’acaba fent un pas enrere.
Per això, des del grup municipal de Junts per Berga vam portar una moció al ple per obrir el debat i posar damunt la taula quin model defensa cada grup. Perquè tenir criteri no és opcional: és imprescindible.
I exemples d’èxit no en falten. La Muusegada d’Olvan té un eix clar amb la vedella com a element vertebrador. Firhàbitat d’Avià ha trobat el seu nínxol en la bioconstrucció i la sostenibilitat. I la Fira de Sant Ermengol projecta territori a partir dels formatges artesans. Totes comparteixen relat, coherència i capacitat d’atracció.
El diagnòstic és clar: la Fira de Maig necessita una reconstrucció integral. No és una qüestió de dates, sinó de concepte. I si no es pot liderar aquesta transformació amb garanties, caldrà replantejar-la.
Berga té oportunitats que no s’estan aprofitant prou. Santa Tecla hauria de consolidar-se com una fira de referència vinculada al primer sector i al producte de proximitat, generant una connexió real entre pagesia, gastronomia i comerç local. No és només créixer, és tenir identitat i retorn.
Alhora, la Berga Bolet ha de fer un salt qualitatiu. No pot quedar reduïda a una proposta puntual, sinó que ha d’esdevenir una campanya de ciutat amb mercat, activitats divulgatives i experiències gastronòmiques vinculades al territori. És un actiu identitari que demana més ambició.
Cal decidir què volem ser: una ciutat que improvisa o una ciutat que planifica. Les fires són eines de promoció econòmica i de marca. I això exigeix rumb, coherència i ambició.