Problemes laborals, reclamacions milionàries i una gestió erràtica han passat factura a tota la ciutat
Per desgràcia, El Tossalet ha deixat de ser un equipament esportiu exemplar per convertir-se en un focus constant de conflictes, tensions i canvis d’horari continus.
Problemes laborals, reclamacions econòmiques milionàries i una gestió erràtica han passat factura a tota la ciutat. Un servei públic no pot continuar funcionant així.
El pas imprescindible és iniciar de seguida la redacció d’una nova concessió i encarar, amb fermesa i rigor, una negociació real amb la Federació Catalana de Natació, perquè qui dia passa, any empeny, i aquesta situació no funciona. Sense aquest moviment, el futur del centre és un cul-de-sac. El risc és evident: si no s’actua ara, l’any 2030, quan finalitza la concessió, tindrem un problema greu. El Tossalet pot acabar convertint-se en allò que algú ja va advertir durant la seva construcció: la famosa “peixera municipal”.
El Tossalet necessita rumb i responsabilitats clares. Cal afrontar sense dilacions les disfuncions acumulades: convivència laboral trencada, dèficit econòmic i un model de concessió esgotat. No serveix amagar el cap sota l’ala ni confiar que els problemes es resolguin sols. La confrontació permanent no funciona, les direccions encallades tampoc, i l’immobilisme encara menys. El govern ha de moure fitxa d’una vegada. La ciutadania mereix un cop de timó que asseguri la continuïtat i la recuperació d’un equipament que ha de ser essencial, no un problema etern.
RAMÓN CABALLÉ